12 PRINCIPIS DE L'ANIMACIÓ
12 PRINCIPIS DE L'ANIMACIÓ
El 1981 es va publicar el llibre The Illusion of Life: Disney Animation d'Ollie Johnston i de Frank Thomas. Al llibre s'exposaven els dotze principis bàsics de l'animació recopilats, com si es tractés d'una bíblia, des dels anys 30 (del segle XX). Aquests són els dotze principis a l'hora d'animar:
#1 Estirar i encongir (Squash and stretch)
És la tècnica de deformar objectes (i personatges) en determinats dibuixos de l'animació per a donar-los un efecte de realisme, es basa a estirar i encongir els objectes de manera que sembli que les lleis de la física se li apliquen i l'afecten, reforçant la sensació de pes i flexibilitat de l'objecte (com en el cas d'una pilota o els muscles facials), i també complementa i ajuda a apreciar els moviments. Un ús exagerat d'aquesta tècnica pot resultar en un efecte còmic. Tècnicament és important de remarcar que el volum d'un objecte no varia quan es deforma, en conseqüència, si s'estreny l'objecte, la llargada i la profunditat han d'augmentar proporcionalment per a mantenir-lo.
És la tècnica de deformar objectes (i personatges) en determinats dibuixos de l'animació per a donar-los un efecte de realisme, es basa a estirar i encongir els objectes de manera que sembli que les lleis de la física se li apliquen i l'afecten, reforçant la sensació de pes i flexibilitat de l'objecte (com en el cas d'una pilota o els muscles facials), i també complementa i ajuda a apreciar els moviments. Un ús exagerat d'aquesta tècnica pot resultar en un efecte còmic. Tècnicament és important de remarcar que el volum d'un objecte no varia quan es deforma, en conseqüència, si s'estreny l'objecte, la llargada i la profunditat han d'augmentar proporcionalment per a mantenir-lo.
#2 Anticipació o antelació
L'antelació és la preparació d'un moviment reforçada per un moviment contrari al moviment principal, aquesta tècnica dóna realisme a l'acció i avisa a l'espectador del moviment que està a punt de veure. Per exemple, quan un ballarí està a punt de fer un salt endavant en el qual estirarà molt les cames, el moviment d'antelació correspondria al moment previ en què ha doblegat els genolls i s'ha ajupit lleugerament per a aconseguir la força i la impulsió necessàries per a dur a terme aquest salt. Aquesta tècnica també es pot fer servir de manera efectista, en accions menys físiques, per a centrar l'atenció de l'espectador en un determinat objecte o per a preveure un succés, per exemple, veiem un home que mira per la finestra esperant, és molt probable que tot seguit algú truqui a la porta. Les antelacions es poden suprimir expressament en determinats moments per a sorprendre l'espectador.
L'antelació és la preparació d'un moviment reforçada per un moviment contrari al moviment principal, aquesta tècnica dóna realisme a l'acció i avisa a l'espectador del moviment que està a punt de veure. Per exemple, quan un ballarí està a punt de fer un salt endavant en el qual estirarà molt les cames, el moviment d'antelació correspondria al moment previ en què ha doblegat els genolls i s'ha ajupit lleugerament per a aconseguir la força i la impulsió necessàries per a dur a terme aquest salt. Aquesta tècnica també es pot fer servir de manera efectista, en accions menys físiques, per a centrar l'atenció de l'espectador en un determinat objecte o per a preveure un succés, per exemple, veiem un home que mira per la finestra esperant, és molt probable que tot seguit algú truqui a la porta. Les antelacions es poden suprimir expressament en determinats moments per a sorprendre l'espectador.
#3 Posada en escena (Staging)
Igual que en teatre i cinema, el plantejament de l'escenificació és essencial per a mantenir a l'espectador centrat en l'acció principal. les mateixes tècniques que s'empren en teatre i en cinema serveixen i són aplicables en animació: un personatge situat al centre de la imatge, un joc de llums i ombres, un moviment de càmera, tot això i tècniques similars ajuden a crear una bona escenificació de l'acció.
Igual que en teatre i cinema, el plantejament de l'escenificació és essencial per a mantenir a l'espectador centrat en l'acció principal. les mateixes tècniques que s'empren en teatre i en cinema serveixen i són aplicables en animació: un personatge situat al centre de la imatge, un joc de llums i ombres, un moviment de càmera, tot això i tècniques similars ajuden a crear una bona escenificació de l'acció.
#4 Animación cap avant i de posició a posició
Són dues maneres d'afrontar el procés d'animació, en el primer cas s'animen tots els dibuixos seguits i en el segon es dibuixen els fotogrames clau o "fites" i després es dibuixen les posicions intermèdies o "intercalats". El primer cas genera animacions fluides i és millor si es volen crear moviments realistes, els inconvenients és que d'aquesta manera es perden fàcilment les proporcions dels personatges i les posicions dels personatges poden arribar a semblar artificials. En el segon cas, l'animació és més continguda però el model es manté més fidel a l'original i és més fàcil de controlar tot el pla o seqüència.
Són dues maneres d'afrontar el procés d'animació, en el primer cas s'animen tots els dibuixos seguits i en el segon es dibuixen els fotogrames clau o "fites" i després es dibuixen les posicions intermèdies o "intercalats". El primer cas genera animacions fluides i és millor si es volen crear moviments realistes, els inconvenients és que d'aquesta manera es perden fàcilment les proporcions dels personatges i les posicions dels personatges poden arribar a semblar artificials. En el segon cas, l'animació és més continguda però el model es manté més fidel a l'original i és més fàcil de controlar tot el pla o seqüència.
#5 Seguiment i superposició
Basats en els estudis de Muybridge i d'altres, i en les lleis físiques i la biologia humana, la continuació del moviment parla de què, quan un cos (un personatge) s'atura, no s'atura en sec, sinó que hi ha parts del cos que continuen movent-se, com els braços. Els moviments superposats fan referència a les diferents velocitats en què es mou o es pot moure un cos, els peus i els braços no es mouen necessàriament alhora, sinó que mantenen ritmes diferents.
Basats en els estudis de Muybridge i d'altres, i en les lleis físiques i la biologia humana, la continuació del moviment parla de què, quan un cos (un personatge) s'atura, no s'atura en sec, sinó que hi ha parts del cos que continuen movent-se, com els braços. Els moviments superposats fan referència a les diferents velocitats en què es mou o es pot moure un cos, els peus i els braços no es mouen necessàriament alhora, sinó que mantenen ritmes diferents.
#6 Desacceleració i acceleració
Especialment en moviments bruscs, no lineals ni cíclics, una persona "engega" el moviment amb una certa lentitud, accelera i frena cap al final del moviment, aquest efecte també el tenen els objectes inanimats que es mouen, per això cal afegir dibuixos al principi i al final de l'animació (per a crear un efecte de lentitud) i treure'n al mig de l'animació (per a accelerar-la).
Especialment en moviments bruscs, no lineals ni cíclics, una persona "engega" el moviment amb una certa lentitud, accelera i frena cap al final del moviment, aquest efecte també el tenen els objectes inanimats que es mouen, per això cal afegir dibuixos al principi i al final de l'animació (per a crear un efecte de lentitud) i treure'n al mig de l'animació (per a accelerar-la).
#7 Arcs
Relacionat amb el principi anterior, el moviment de les persones i dels objectes, tret dels objectes mecànics que es mouen en línia recta, té tendència a formar trajectòries en arc o en paràbola, per a donar realisme i fluïdesa a les animacions, cal respectar aquest tipus de moviment.
Relacionat amb el principi anterior, el moviment de les persones i dels objectes, tret dels objectes mecànics que es mouen en línia recta, té tendència a formar trajectòries en arc o en paràbola, per a donar realisme i fluïdesa a les animacions, cal respectar aquest tipus de moviment.
#8 Accions secundàries
Per a donar suport a l'acció principal en què s'ha de centrar l'atenció de l'espectador. Les accions secundàries donen més realisme a aquesta acció principal, ja que l'escena es mostra més vívida i real, si una acció secundària distreu l'atenció, s'ha d'eliminar. En el cas de les expressions facials, és millor emfatitzar-les al principi i/o al final de l'animació perquè no distreguin l'atenció de l'acció principal durant el pla.
Per a donar suport a l'acció principal en què s'ha de centrar l'atenció de l'espectador. Les accions secundàries donen més realisme a aquesta acció principal, ja que l'escena es mostra més vívida i real, si una acció secundària distreu l'atenció, s'ha d'eliminar. En el cas de les expressions facials, és millor emfatitzar-les al principi i/o al final de l'animació perquè no distreguin l'atenció de l'acció principal durant el pla.
#9 Temps (Timing)
No contempla només la durada de cada moviment, sinó també la durada de les pauses entre moviments. La velocitat de les animacions ha de ser natural, si han de ser ràpides, no es poden alentir llevat que sigui per a crear un determinat efecte, si han de ser lentes no es poden accelerar, ja que tot això dóna com a resultat un personatge fora de lloc i completament irreal. La velocitat de les animacions pot ajudar a definir el caràcter d'un personatge o afegir dramatisme a una acció, per exemple.
No contempla només la durada de cada moviment, sinó també la durada de les pauses entre moviments. La velocitat de les animacions ha de ser natural, si han de ser ràpides, no es poden alentir llevat que sigui per a crear un determinat efecte, si han de ser lentes no es poden accelerar, ja que tot això dóna com a resultat un personatge fora de lloc i completament irreal. La velocitat de les animacions pot ajudar a definir el caràcter d'un personatge o afegir dramatisme a una acció, per exemple.
#10 Exageració
Els moviments i els gestos dels personatges s'han d'exagerar respecte a les persones reals perquè s'entenguin i s'apreciïn bé. Un personatge a qui no s'exageren els moviments pot resultar insípid i fins i tot passar desapercebut. El grau d'exageració dependrà del tipus de producció i del personatge en si, com més s'exagerin els moviments més caricaturitzat serà.
Els moviments i els gestos dels personatges s'han d'exagerar respecte a les persones reals perquè s'entenguin i s'apreciïn bé. Un personatge a qui no s'exageren els moviments pot resultar insípid i fins i tot passar desapercebut. El grau d'exageració dependrà del tipus de producció i del personatge en si, com més s'exagerin els moviments més caricaturitzat serà.
#11 Dibuixos sòlids
Un bon animador ha de tenir bones nocions del dibuix artístic realista i del dibuix tècnic, ha d'entendre el pes dels objectes, les lleis de la gravetat i ha de dibuixar del natural, els qui no tenen una bona formació acostumen a acabar dibuixant "bessons", personatges amb la part dreta i la part esquerra del cos i la cara idèntiques, i aquest tipus de personatges acaben resultant avorrits i monòtons. En el cas de l'animació infogràfica, els modeladors i els animadors, si tenen aquests coneixements previs, faran personatges i animacions més correctes i entretinguts.
Un bon animador ha de tenir bones nocions del dibuix artístic realista i del dibuix tècnic, ha d'entendre el pes dels objectes, les lleis de la gravetat i ha de dibuixar del natural, els qui no tenen una bona formació acostumen a acabar dibuixant "bessons", personatges amb la part dreta i la part esquerra del cos i la cara idèntiques, i aquest tipus de personatges acaben resultant avorrits i monòtons. En el cas de l'animació infogràfica, els modeladors i els animadors, si tenen aquests coneixements previs, faran personatges i animacions més correctes i entretinguts.
#12 Atractiu (Appeal)
Els personatges animats han de tenir atractiu, si els comparem amb els actors reals, ens referim al carisma d'aquests actors. Ser atractius no vol dir que siguin bells, bons i simpàtics, un personatge malvat o qualsevol antagonista pot atraure el públic, han de ser reals i interessants.
Els personatges animats han de tenir atractiu, si els comparem amb els actors reals, ens referim al carisma d'aquests actors. Ser atractius no vol dir que siguin bells, bons i simpàtics, un personatge malvat o qualsevol antagonista pot atraure el públic, han de ser reals i interessants.
Comentarios
Publicar un comentario